viernes, 30 de diciembre de 2016

Blau

Blau t'embolcalla tot el còs.

Abraçada càlida i freda al mateix temps.

Ull que es mira a sí mateix.

viernes, 4 de noviembre de 2016

Vaivé

Ocell escampa sortilegi d'ombres per l'habitació,
va i ve com una onada després d'un llarg viatge.
Respirar
com fa aquesta aranya solitària que viu entre les fulles
de la teva planta de ciutat,
inesparables les dues,
com ho és l'oxigen del diòxid de carboni que la planta inhala
quan tu exhales.



sábado, 29 de octubre de 2016

Vellut

Punt i a part
Ser en aquest contrast d'angles
De la matinada
Quan el fred et congela la sang i els pensaments
I tan sols sents udols i galls

Amb cent blaus de vellut com aquests
I el negre més profund
De la muntanya llunyana
Més propera ara
Com un gegant manso protegint els seus cadells.

El poble adormit
Es fa conscient
Poc a poc
I la muntanya oberta de la nit
Es va tancant en si mateixa.

jueves, 22 de septiembre de 2016

Pren ara el mar

Pren ara el mar
davant teu
no hi ha rumb més aventurat
que el de deixar-se.

Salpar tenaç
que no cerca rumb
car el guarda dins seu.

Pren ara el mar,
fés-lo teu, abraça'l
en la tempesta quan l'aigua et fueteja l'esquena,
Abraça'l quan el sol et cremi el clatell
i la gola, resseca, sense veu,
vulgui dir prou.
I abraça'l, com una mare al seu fill,
quan per fi, arribi la calma.

El mar no és
res més que moments,
atributs de mar.

Pren el mar
sol.

Només el mar i tu
davant del mar
observador i observat,
un dins l'altre, tots dos embolcallant-se,

observant també la calma corrent com l'aigua,
sense voler-la atrapar.

Sentint la calma.

miércoles, 17 de agosto de 2016

Brighton

Si pogués robar-me un somni passat,
en aquella platja freda i pedregosa,
amb màquines dispensadores de frases famoses
respostes enllaunades per somiadors drogoaddictes.

Si pogués, arraulida i inconscient, morir
allà.
Dir
Aquest és el punt precís on moren
tots els vaixells, tots els amors perduts.

Aquest és el lloc on néixen
totes les infinitament riques misèries humanes.


viernes, 8 de enero de 2016

Ave negra


Cuatro años más tarde
ahí estabas, en el lugar del ave negra

Un flaix paralizador
heló la calle, cogí tu mano hecha de luz

Pero al fin, al desaparecer
Quedará radiografiada 

Cómo llevar el recuerdo? Solo en gotas
como las nubes, que se disuelven

Mira al gato en el sofá, una caricia

y va encendiendo todas las luces

sábado, 14 de noviembre de 2015

yo

fragmentos. fuera de la línea la materia sin nombre.
desatomización
venimos de dónde venimos
vamos a dónde vamos


saltas
dibujas una parábola
un salto en el aire

en realidad, el salto no está fuera de la materia
el aire lo transporta, en lo físico
no hay vacío

el vacío es un invento del hombre moderno
para definir la angustia
la falta de nombre

fragmentos. plásticos. polvo. tierra. trozos.

tejido que cierra. memoria. hilo. hilo que teje. hilo que teje partículas que me llenan los huecos de la piel.

dadme un poco más de memoria. dadme hilo.